Violència als còmics?

Llegeixo amb interès l’article de l’amic Pere Ortega al bloc de Proceso de paz, titulat ‘Cultura, violencia y paz’. M’agraden molt les seves reflexions. Però em desagrada un petit detall: que caigui en un tòpic que he sentit un munt de vegades.

M’explico: sovint, quan es descriu la cultura de violència en què vivim, se sol citar un reguitzell de medis on aquesta és visible, i que, a més, són reforçadors d’aquesta mateixa cultura de violència. En Pere, en aquest cas, i seguint la tradició, en fa concretament aquesta llista: los medios de comunicación, en películas, videojuegos y cómics,.

Em sorprèn que, enmig d’aquesta llista SEMPRE apareguin els videojocs, i de tant en tant els còmics, però MAI, els llibres. Sí, sí, els llibres. Algú em dirà que no tots els llibres duen violència, i que, per tant, no cal que siguin a la llista. Però és que també ho podem dir dels videojocs o dels còmics. No tots duen violència.

Alguns dels llibres més importants de la història tenen un contingut de cultura de violència grandíssim. Parlem del Quijote? De Hamlet? De la Bíblia? Els tres mosqueters? Harry Potter?

Estic convençut que si poguéssim (que no podem) atribuir graus de culpabilitat a la creació d’una cultura de violència, aquests llibres en tindrien moltíssima més que no pas cap còmic de superherois, ni cap videojoc. Però mai surten a les llistes dels ‘poderosos’ i ‘dolents’ creadors de la cultura de la violència.

Potser caldrà incloure els llibres a la llista. O potser encara millor, podríem deixar de fer llistes. Perquè, siguem sincers, la cultura de violència es pot expressar a les pel·lis, al futbol, al futbolí, als còmics, a les escoles, als videojocs, als mitjans de comunicació, al teatre… i, també, és clar, als llibres. A tot arreu, vaja.

… com la cultura de pau, per cert.

Thanks! You've already liked this