Un respecte pel Mourinho

mourinho
Cal tenir un respecte pel Mourinho. I per l’Inter. I fins i tot per en Motta. Sí, cal tenir-lo encara que ells, molt, massa sovint no n’hagin tingut amb nosaltres.

I és que la noviolència també és això. És respectar l’altre encara que aquest ens violenti, ens faci mal, en agredeixi. És respectar-lo i, així, fer-li entendre que nosaltres no som iguals. I, amb el contrast, esperem que reaccioni i arribi a canviar de conducta.

Per això em va emocionar sentir ahir una mena de decàleg fet pel mestre Puyal al principi de la retransmissió del Barça-Ínter. Era respecte en estat pur. I m’ha semblat que seria interessant recuperar-lo i que no es perdés, per si algú vol aprofitar-lo per fer-ne alguna activitat d’educació per la pau.

Decàleg del mestre Puyal, minuts abans del Barça-Ínter de Milà. 28 d’abril de 2010

1er. El barça ha de ser fidel al seu estil de joc. Renunciar a fer el seu futbol i perdre la seva identitat seria un suïcidi.

2on. L’Ínter voldrà imposar tot allò que l’afavoreixi. Contundència, interrupcions, faltes, poca fluïdesa. Ells a la seva i nosaltres a la nostra.

3er. Cal mantenir el control emocional. Els jugadors hauran de saber escapolir-se de la sobretensió ambiental i el seu entorn. Hi ha massa pressió i excessos en les últimes hores que ens poden perjudicar. Alerta.

4t. L’afecció que és al camp no s’ha d’equivocar a l’hora d’identificar qui és el rival. Avui el Barça juga contra l’Ínter. No juga contra Mourinho.

5è. Animar els nostres jugadors no ens autoritza a ofendre l’adversari. En aquesta vida tot té els seus límits. I nosaltres no hem de veure mai més un cap de porc a l’estadi.

6è. El Barça juga millor al futbol que l’Ínter. A més a més fa un joc més bonic i menys especulatiu. Si el pot desenvolupar com s’ha demostrat, tots els objectius, tots, li són accessibles. I el d’avui és factible, és possible. Però no és segur. I no hem d’oblidar mai la humilitat i el respecte que sempre acompanyen Guardiola en les seves manifestacions.

7è. El partit dura 90 minuts. La precipitació és contrària a la paciència. La pressa contrari a la confiança. Si el Barça fa allò que sap fer, els gols arribaran. I un gol val igual al minut 1 que al minut 80.

8è. Avui la grada ha de ser pro-activa i no reactiva. Jugui l’equip millor o pitjor. Jugui bé o malament, la gent no ha de parar d’animar. L’afició no ha d’anar a remolc de l’equip. Cridar ‘Barça! Barça!” tot el dia no ajuda l’equip. Cridar ‘Barça! Barça!’ a tres quarts d’onze de la nit pot ser decisiu.

9è. A l’anada, l’àrbitre va ajudar a l’Ínter. Si avui l’estadi és l’escenari que tots desitgem, l’àrbitre no podrà, fàcilment, perjudicar el Barça, tot i la sospita que la UEFA i altres poders no voldrien veure el Barça al Bernabeu.

10è. Cal mirar de guanyar i dintre d’uns límits, fer tot allò que sigui possible. Però quan es juga, es juga a guanyar, però també es pot perdre. I la derrota forma part del joc. Ens hem preparat per guanyar. Però, ens hem preparat per perdre?

Aquí en trobareu tota la retransmissió, el decàleg és al minut 9 i 26 segons:
www.catradio.cat/audio/435282/FC-Barcelona—Inter-de-Mila-el-programa-sencer

Thanks! You've already liked this