Sobre la violència innata

Avui m’he trobat una afirmació sorprenent en l’editorial d’El Periódico titulat ‘Violència i canvi social a les aules’. Diu així ‘Tal com asseguren els experts, la violència no és un comportament natural, sinó una actitud aprehesa en la socialització de l’individu‘.

M’ha agradat molt. Primer, perquè, amb matisos, penso que és certa. Però molt sovint sóc incapaç de convèncer ningú de la seva veracitat. Sembla ser que el més habitual és pensar que la violència és innata. Tot just fa deu dies em va passar en una conversa de bar amb uns amics. No hi va haver manera. Val a dir, però, que ningú és profeta a la seva terra i que, per tant, no és estrany que no convencés ningú.

Però si els mitjans de comunicació ho comencen a dir, tinc l’esperança que d’aquí a uns quants anys ja serà vox populi, i seran els meus amics qui tindran la necessitat de convèncer-me, si de cas, del contrari. Ja ho diu l’Alfons Banda: ‘Les opinions minoritàries d’avui són la base dels grans consensos del demà’. Potser avui ja és demà? Tant de bo.

El debat sobre això em sembla ben interessant, i si voleu una mica de reflexió al voltant d’aquest tema, repasseu l’anotació que en faig en aquest mateix bloc. Però, al final, com més o menys deia en Raül Romeva fa anys en una xerrada, potser la violència és innata, però i a mi què???!!!. Que sigui innata no vol dir que no es pugui eradicar. Ni de bon tros.

Thanks! You've already liked this