Respecte pel Madrid

L’altre dia hi va haver un gran partit Madrid – Barça. El Barça va guanyar 0-2 i el Madrid es va passar el matx fent faltes i donant puntades de peu a tort i a dret. Acabat el partit, vaig sentir una entrevista a un seguidor del Madrid que es mostrava emprenyadíssim amb el jugador del Barça Milito. Sembla ser que, en sortir del camp, feia petons a l’escut del Barça de la seva samarreta. Deia que això era una manca de respecte innacceptable.

D’aquí, avui, en vull treure dues reflexions relacionades amb l’educació per la pau:

La primera és òbvia com ella sola: em sembla de més poc respecte donar puntades de peu a l’adversari que no pas petonejar el propi escut en la seva presència. Semblaria, en general, que les puntades estan acceptades i formen part del futbol i, en canvi, fer petons als escuts no. Diria que és un bon exemple de cultura de violència.

Segona reflexió: la injustícia la percep primer qui la pateix i no pas qui se’n beneficia. Per això qui es queixa del petó és un seguidor del Reial Madrid i no pas del Barça. I jo, seguidor del Barça, m’adono de l’estupidesa de les seves paraules perquè veig clarament que el joc brut l’ha fet el Madrid abans.

Al món real passa el mateix: els obrers i no pas els amos són els qui troben la jornada laboral massa llarga, les dones i no pas els homes són les que s’adonen que allò no era sufragi universal, i els pobres i no pas els rics són els que saben que això del lliure mercat no funciona com es pregona.

Em sembla que a la vida és important tenir-ho present, per tal de saber veure la injustícia que pateixen els altres, la violència que esclafa els altres i les necessitats que tenen els altres. Sobretot quan aquestes injustícies, violències o necessitats ens beneficien a nosaltres.

Cal tenir, doncs, els ulls ben oberts.

Thanks! You've already liked this