QUO VADIS #acampadabcn?

Ja que no puc anar d’acampada, em llenço a fer algunes reflexions, per sumar-les a les de qui ja s’ha atrevit a dir alguna cosa, amb l’esperança que ajudin a tirar endavant la cosa, encara que sigui només una miqueta:

Indignar-se és important. Algú criticarà que només indignant-se no n’hi ha prou. Calen protestes amb propostes. D’acord. Però sense indignació per l’estat actual del món serà impossible canviar res. -> Indigneu-vos, d’Stéphane Hessel

La lluita ve de lluny. No és pas d’ara aquesta indignació. Hi ha moltíssimes persones que, de fa dècades, lluiten per un món millor. ONG, associacions de tot tipus, particulars i… polítics, també. El que està passant aquests dies té la seva base en la crisi, però també en les investigacions, denúncies, lluites, publicacions, sensibilitzacions, etc. que aquestes han fet i fan amb constància exemplar. Les manifestacions d’aquests dies, espero, serviran per a reforçar-les. -> Fòrum Social Mundial

Internet no és el Twitter. Si bé és cert que a hores d’ara aquesta és una de les eines més importants i que ajuda a mobilitzar les persones i dur-les cap a les acampades, allò que en realitat està fent canviar el món és internet en general. La circulació de la informació lliurement ha trencat el monopoli clàssic de televisions, ràdios i premsa. Avui dia, pobre del que digui una mentida! Per què, amb internet, s’ha fet cert allò de que ‘s’atrapa abans a un mentider que a un coix’. I la ciutadania s’ha afartat, sobretot, de les mentides, enganys i manipulacions. -> Los virales de la #spanishrevolution

Cal globalitzar les protestes. L’economia, l’ecologia, el militarisme… els mals que volem corregir són de caire planetari. Poca cosa, doncs, hi podran fer les nostres mobilitzacions si no es contagien per tot Europa i més enllà. Tot demana solucions des d’un poder mundialitzat. No sé si aquest contagi serà immediat o necessitarà d’un temps, però serà necessari. -> ‘En París ya hay acampada y en Berlín, Bruselas, Birmingham y Buenos Aires se dice se preparan acciones similares’

La noviolència és el camí. Escombro cap a casa, ho sé, però em sembla important fer notar que les formes de la protesta són importants. Només sense violència aconseguirem les complicitats dels nostres familiars, amics, coneguts, i el respecte d’aquells qui encara no comparteixen les nostres idees. I caldrà ser un moviment massiu abans no canviï res. -> Guia de noviolència pràctica

Sense un objectiu concret, ens perdrem. A Tunísia i Egipte hi havia un objectiu clar: fer fora el dictador i implementar la democràcia. Però aquests dies no tenim una proposta concreta, consensuada i materialitzable en poc temps. De la capacitat de crear-ne un, en pot dependre l’eficàcia i el bon final de tot plegat. Hi ha, doncs, el perill que tot plegat quedi en un bon bluf. Esperem que no.

Thanks! You've already liked this