Observatori de violència: pagesos catalans

L’altre dia vaig veure les imatges resultat d’una manifestació, on uns pagesos catalans es barallaven amb els Mossos d’esquadra. O els Mossos es barallaven amb el pagesos. Tant és. Vagi per endavant que no tinc ni idea de si la pagesia té raó o no en les seves reivindicacions, però sí que estic convençut que té dret a manifestar-se. I vagi per endavant també que no tinc ni idea de si els mossos van actuar correctament o no.

El que m’interessa ara és comentar les declaracions d’un representant d’Unió de Pagesos. Deia que la culpa era de la policia. I ho deia amb el següent argument: van venir pocs mossos. I, per tant, es van posar en situació de perill ells solets. La culpa és, per tant, de la policia.

Si aquest bon home m’hagués dit que els mossos van pegar primer, o que van carregar indiscriminadament, li donaria la raó sense dubtar-ho. Però acusar-los de ‘ser pocs’ és com si em donessin una pallissa, i després em diguessin que la culpa és meva per no portar el meu cosí de Zumosol. No va fer cap referència a la violència dels propis pagesos. Cap autocrítica. Cap autocontrol.

Trobo que Unió de Pagesos faria bé en organitzar les manifestacions per tal que no es faci ús de la violència. Per tres raons: 1) perquè poden prendre mal, 2) perquè poden fer mal a algú i, 3) sobretot, perquè si de debò volen que la societat es faci solidària de les seves reivindicacions, la noviolència és el camí més efectiu.

Thanks! You've already liked this