La guerra justa és el camí

bombingQuan algú diu una bestiesa, s’ha de fer palès. Tan és que ho digui el Rei, el Papa o l’Obama. Com en aquest cas.

Tot i que cal reconèixer que l’Obama és lluny de les estracanades del Bush, i que passar de la ‘guerra preventiva’ a la ‘guerra justa’ és un pas endavant, no n’hi ha prou. La guerra no és mai justa. Ni útil. Ni res que se li assembli. I l’Obama, citant en Gandhi i en Martin Luther King en el mateix discurs on defensa la guerra fa demagògia. Com quan algú, en una discussió de cafè va i m’etziba: ‘Jo sóc pacifista, però cal l’exèrcit’. Doncs no. Tu vols la pau, com els soldats també la volen, cert. Però això no és ser pacifista. Ser pacifista és creure’s la famosa sentència de Gandhi: ‘La pau és el camí’. No va dir pas ‘La guerra justa és el camí’, oi?

En fi. Us deixo amb un article que explica això que vull dir més clarament que jo. Potser el podeu aprofitar per classe. Salut!

Visca la divulgació de la cultura de pau de l’Obama!

Cansat per una setmana ‘moguda’ em topo amb una frase de l’Obama, en recollir el Premi, que precisament reforça la cultura de la violència, la qual -se suposa- ha de ser combatuda per un Nobel de la Pau…

“Com a cap d’estat no em poden guiar només els seus exemples (es refereix a Gandhi i Luther King i els activistes noviolents), perquè el mal existeix i un moviment noviolent no pot encarar un exèrcit. De vegades la violència contra el mal és necessària” ha dit avui en el seu discurs.

Podem dubtar, clar!, de la utilitat de la noviolència. El tema és que les evidències sobre la inutilitat de la violència parlen escandalosament per si soles…

D’altra banda, s’adona que amb el seu discurs dóna per bo i quasi anima a usar la violència per part de tots aquells que pateixen l’acció d’un exèrcit (per exemple, i sense anar més lluny, el seu?) Déu n’hi dó del embolic en el que s’ha fumut!

Certament, Obama ha dit altres coses -avui i abans- ben interessants. I, fins i tot, n’ha fet algunes que, atenent als precedents, són ben rellevants. Però no estaria de més que un guardonat amb el Nobel de la Pau no fes servir el ressò del Premi per a reproduir i amplificar els tòpics més suats en què se sustenta la tant extesa cultura de la violència.

Jordi Armadans
Director de la Fundació per la Pau
10 de desembre de 2009

Thanks! You've already liked this