Kabul disco 2. De cómo no me enganché al opio en Afganistán

Nicolas Wild. Kabul disco 2. De cómo no me enganché al opio en Afganistán. Ponent Món, 2009. ISBN: 9788492444380

http://www.b-ritmos.com/de-palabras/de-comic/kabul-disco-2/menu-id-1.html

Què en podem treure

Igual que els llibres del Guy Deslile (Pyongyang, Crónicas birmanas), tant la primera com la segona part de Kabul Disco, ens acosten la quotidianitat d’un occidental en un país ple de violència institucional. Si bé en Deslile ens presenta països amb dictadura, Wild ens fa entrar de ple en un país en guerra: Afganistan.

La gràcia de Wild és que ens fa un (auto)retrat de la realitat dels ‘expatriats’ de l’Afganistan. Els ‘expatriats’ són aquelles persones que viuen a l’Afganistan, sense ser-ne originaris. Són, per dir-ho així, immigrats occidentals. Membres d’ONG, treballadors de consolats i embaixades, o, com és el cas de l’autor, il·lustrador d’una empresa que treballa fent campanyes de comunicació pel govern afganès. La diferència d’aquests immigrats, comparat amb els de casa nostra, és que allà, l’immigrat occidental és el privilegiat, que viu en una bombolla de (semi)seguretat, riquesa i benestar, envoltat, això sí, de misèria i violència.

Les contradiccions d’un país on la comunitat internacional dóna suport a polítics corruptes (Kabul Disco 1), i on el govern fa campanyes contra el consum d’opi mentre la seva producció creix cada dia (Kabul Disco 2) fa que l’autor es pregunti quin sentit té tot plegat i quin paper ha de fer ell personalment.

Tot, amanit per la ironia, el sarcasme i el sentit de l’humor més fi de Nicolas Wild.

Thanks! You've already liked this