Josep Fortuny: lletres contra la guerra

L’atzar ha volgut que Josep Fortuny, membre de la Companyia Elèctrica Dharma morís ahir, vint-i-quatre hores abans del Dia Internacional de la Noviolència, que és avui.

De la Dharma se’n poden destacar moltíssimes coses. Una d’elles, el seu compromís amb la pau. Josep Fortuny va ser autor d’algunes lletres que sempre m’han tingut el cor robat. No el vaig arribar a conèixer mai, però puc dir que les seves cançons han influenciat i són part de la meva formació com a persona i com a pacifista. Gràcies Josep, per aquesta vida plena de fruits.

Us proposo llegir (i les escoles treballar) aquest parell de cançons, plenes de poesia, denúncia, profunditat i força:

· La gent vol viure en pau, un poema de denúncia política adreçat contra els responsables de la política mundial, que no deixen que la pau sigui possible malgrat que sigui la voluntat del poble.

· La croada dels nens, que fa una aproximació poètica al patiment dels nens en les guerres i al desig de pau que se n’hauria de derivar.

 

La gent vol viure en pau

Del disc Força Dharma! 10 anys de resistència (1985) – Escolteu-la a l’Spotify

Tornaria a parlar tendrament d’aquesta terra,
parlaria a tothom del seu alè constant,
tornaria a parlar amargament de tanta guerra,
parlaria a tothom dels gemecs del mar.

Cap on sigui que giro l’ull i pertot on miro
veig la mateixa colla de porcs
potinejant el món i fent destrossa.

Sí, la gent vol viure en pau
i a quatre desgraciats no els hi dóna la gana.
Senyors que maneu tant:
si escopiu al cel, us caurà a la cara!

Ai, aquesta és una terra desconcertada
que dóna voltes sense parar,
que sembla malalta i cansada,
trista i desanimada.
Que sembla decidida a acabar amb la seva vida.

Tornaria a parlar tendrament d´aquesta terra,
parlaria a tothom del seu alè constant,
tornaria a parlar amargament de tanta guerra,
parlaria a tothom dels gemecs del mar.

Ai! La gent vol viure en pau
i a quatre desgraciats no els hi dóna la gana.
Són uns fills de puta acabats,
sempre foten la punyeta.
Estats-carronya! Bèsties de guerra!
Les seves festes són criminals.

Alceu els cossos! L´hora ha sonat!
És la rauxa dels condemnats!
Ballarem amb energia damunt tota la porqueria,
perquè aquesta és una música tossuda i obstinada,
música per a ferir-se els peus,
ballant-la al seu voltant.

Sí, han de caure les muralles. Totes!
Les trompetes estan preparades!

 

 

La croada dels nens

(Del disc Tifa head, 1991) – Escolteu-la a Spotify 

Vet aquí que una vegada,
negres runes, fosca nit,
després d’una cruel batalla,
els fills van perdre els seus pares.

I partiren en croada
a buscar algun país
on poder viure per fi tots en pau.

Caminaren entre els morts,
entre incendis i enderrocs.
Una nena d’onze anys feia
a un de quatre, de mare.
En un tanc tot rovellat,
que els servia de pissarra,
van aprendre il·lusionats la paraula pau.

Se’ls uniren nens i nens,
i fins i tot un gos famolenc.
No gosaren sacrificar-lo,
i ara tenen una boca més.

Formen un seguici immens,
van buscant aquell país
on poder viure per fi tots en pau.

Veig les cares de tants nens,
desposseïts, sacrificats.

Del Nord al Sud, De l’Est a l’Oest,
de la terra han crucificat.
Quina glòria pot haver-hi
en vessar tanta sang?
Tant de dolor,
tant de dolor,
tant de dolor,
tant que no es pot dir.

Cap idea, cap bandera
no val la vida d’un infant.

Tot és fosc, dóna’m la mà
l’hora més fosca, l’alba ens durà.
Ja s’acosta el nou dia,
no tinguis por dóna’m la mà.

 

Thanks! You've already liked this