Jocs per la pau

Jugar té una propietat màgica: genera reaccions i sentiments reals a partir de situacions irreals. Quan jugues a escacs, per exemple, et pots sentir perdut, atrapat, emprenyat, trist, si les coses no et van bé. O ufanós, orgullós, victoriós i content si estàs guanyant la partida. Sentiments, tots ells, ben reals. Però, com que es tracta d’una batalla fictícia, un cop acabat el joc aquests sentiments aniran desapareixent més o menys ràpidament.

I aquesta màgia és utilíssima en l’educació per la pau. Quan fem tallers de, per exemple, resolució de conflictes, ens passem l’estona jugant per provocar sentiments i reaccions que després analitzem per aprendre’n. Creem conflictes amb la total tranquilitat que ningú no prendrà mal, però amb l’aventage que ‘viurem’ de debò les emocions i reaccions que el joc genera. Posteriorment en parlem i les analitzem per treure’n conclusions útils des d’una perspectiva de cultura de pau.

Així, juguem a fer la guerra, per aprendre a evitar-la. Generem conflictes per aprendre a solucionar-los positivament. Omplim l’estona de problemes per cercar solucions creatives. I compartim, col·laborem, riem, gaudim, cooperem, construim, creem, reflexionem, fem amics, confiem, agafem seguretat, perdem pors, ens solidaritzem… vivim!

Es tracta de posar en pràctica allò que algú va dir ja fa molt temps, ‘Només es pot aprendre allò que experimentem’.

(Article publicat a la revista Estris número 181)

Thanks! You've already liked this