Indignats: el fons, l’estratègia i l’anècdota

Avui ha estat un dia lamentable. L’intent de paralització del Parlament de Catalunya per part dels acampats ha acabat donant uns fruits ben galdosos. I em sembla que estaria bé separar el fons de la qüestió, de l’estratègia que s’ha de seguir i d’allò que hauria de quedar-se en simple anècdota.

El fons de la qüestió és que la nostra democràcia no és prou democràtica, el sistema capitalista no distribueix prou bé la riquesa, el creixement sense límit està fent malbé el medi ambient, etc. i els nostres polítics no reaccionen. I d’això és del que volen parlar els indignats i del que cal parlar tant com calgui per influir en l’opinió pública, fer-la passar d’acomodada a mobilitzada i, d’aquí, al canvi de les polítiques dels nostres governs.

L’estratègia ha de ser la de la pedagogia, la paraula, el convenciment, la distribució massiva de les idees, la seducció a través de la veritat, la informació. I potser hi haurà un moment per a la confrontació. Però no pas ara, quan la majoria de la població encara no està majoritàriament convençuda (i qui digui que ja n’està, després del que ha passat en les darreres eleccions i del que passarà en les properes, és que li falta tocar de peus a terra). Per això em sembla bona estratègia la descentralització de l’acampada i les assemblees als barris. Serviran per a crear i difondre missatge i anar-se acostant a la població. La confrontació, si cal en un futur, haurà de ser noviolenta i massiva, amb la majoria de la població a favor, convençuda i madura. I podrà ser, aleshores, noviolenta.

L’anècdota hauria de ser la violència del dia. Provocada per uns pocs descontrolats, segons sembla a hores d’ara, però aprofitada pel govern fins a l’última gota per a desligitimar el moviment i desviar el debat. Si no va a més, i es controla en el futur tal com s’havia fet fins ara, va bé. Si no, serà ben difícil que creixi el suport als indignats. Hi ha el perill que no es quedi en només una anècdota. Cal autocrítica. No n’hi ha prou en declarar-se noviolent. Cal també prevenir l’aparició de la violència en aquells que no ho tenen prou clar i no engegar accions que es puguin complicar i descontrolar fàcilment.

És lent. Però jo no hi veig més sortida que aquesta.

Thanks! You've already liked this