Exèrcits catalans

Repasso aquests dies el llibre ‘Desaprender la guerra’ (Icària 1994), d’Anna Bastida. Cita un text escrit per Arcadi Calzada: ‘Els catalans hem cregut sempre que la llibertat s’havia de reconquerir des del treball, des de la reconstrucció, desde la intel·ligència. No des de la força’.

És a dir, que els catalans som pacífics de sempre!

Però no. A continuació, Anna Bastida ens obsequia amb un llistat magnífic de totes les guerres catalanes des del segle X. I fa feredat. Resulta que els catalans hem estat en guerra, quasi ininterrompudament, fins al segle XX. Des de les guerres amb els musulmans, fins a la guerra civil espanyola, n’hi ha tot un seguit tant gran i, sobretot, continuat, que resulta que el període de pau més llarg de la història de Catalunya és, precisament, la que va des de la pròpia Guerra Civil Espanyola fins ara. Així de privilegiats som els catalans actuals.

I això, si no comptem la participació de catalans en la segona guerra mundial, els maquis, la guerra de l’Iraq i, en aquests moments, Afganistan.

Jo segueixo creient que a Catalunya realment som força pacífics. darrerament hem creat l’ICIP, el Consell Català pel Foment de la Pau i la Llei pel Foment de la Cultura de Pau. Crec, també, que el català és pactista per naturalesa i que, en general, li agrada més una mala pau que una bona guerra. Però em sembla fantàstic ser conscient que no sempre ha estat així. Que això ha estat fruit d’un procés.

Així que quan vaig sentir a dir que en el programa de Reagrupament es preveu la creació d’un exèrcit català, no només vaig pensar que era un error monumental, per militarista. Sinó que també em sembla un error perquè a casa nostra, crear un exèrcit va en contra de la pròpia cultura catalana. Si més no, actualment.

O això m’agrada pensar, és clar.

Thanks! You've already liked this