Com han de ser els materials d’educació per la pau

curs_rosasensatAhir vaig assistir durant tot el matí a una sessió del curs de l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat organitzat per la Xarxa d’Escoles Compromeses amb el Món i les Federacions Catalanes d’ONG per la Pau, els DDHH i el Desenvolupament. Va ser molt interessant i en dono les gràcies, des d’aquí, als organitzadors.

En faig algunes reflexions ràpides:

1) És clau que els educadors (mestres i profes en aquest cas) estiguin ben formats en educació per la pau. Si no, l’educació per la pau a les escoles i instituts acaben sent una mena de declaració d’intencions i prou (‘volem la pau’) però sense avançar cap a la real construcció d’una cultura de pau (‘com resoldre els conflictes positivament, conèixer la noviolència, posar en qüestió el comerç d’armes i la militarització, entendre com la violència estructural afecta la pau, etc.’).

2) Les entitats que ens dediquem a aquest ‘negoci’ de fer materials d’educació per la pau necessitem tenir més contacte i feed back dels educadors que empren els nostres recursos. Ens cal saber si s’adapten bé a l’aula, si són massa concrets o genèrics, si la temàtica és interessant, si el vocabulari és adequat, si la metodologia funciona, etc. No tenim, ara per ara, massa retorn d’aquest tipus. Em sembla que més per manca de costum que no pas per manca d’eines (la web 2.0 ens posa les coses molt fàcils, però el mail i fins i tot el telèfon també seria útil per a aquest propòsit).

3) De la sessió d’ahir, m’adono que els materials que fem a la Fundació per la Pau estan en bona línia. Podem dir que fem uns materials prou genèrics i flexibles com perquè els mestres i profes els puguin fer servir de molt diverses maneres, segons necessitin. La clau, per això, és el contingut: profund, i clar alhora (em segueixo meravellant de com el text dels ‘25 arguments per la pau‘ és encara tant vigent!). Nous formats com el còmic, el Concurs d’Animacions i els tallers filmats van obtenir una bona valoració.

4) Una de les claus de futur estan en les TiC. De les característiques que ahir es comentaven al curs, en vull destacar dues que són noves dels darrers temps: que les propostes siguin barates o gratuïtes, i que tinguin formats multimèdia (òbviament, sense deixar de banda el que ja fa temps que sabem que han de ser: vivencials, flexibles, participatives, clares, etc.). Cal començar a experimentar amb la web 2.0, i més tenint en compte que cada cop els ordinadors tindran més protagonisme a l’ensenyament.

5) Algun cop havia sentit algú dient alguna cosa com ‘per a què seguir fent més materials d’educació per la pau si ja n’hi ha moltíssims i no es fan servir prou’. Doncs bé, discrepo del tot. Per a mi, això és com els llibres de cuina: com més n’hi hagi millor. Que els usuaris puguin triar i remenar dins d’una àmplia oferta. Que els que fem materials puguem inventar, matisar, innovar en continguts i en formats. I, sobretot, que puguem experimentar per, de tant en tant, encertar-la de ple.

Thanks! You've already liked this