Apuntes de un derrotista

Apuntes de un derrotista

Joe Sacco. Apuntes de un derrotista. Planeta DeAgostini, 2006. ISBN 84-6742032-4.

Entrevista a Joe Sacco

http://www.planetadeagostinicomics.com/worldcomics_detalle.asp?id=11537

Què en podem treure d’aquest còmic?

Joe Sacco ens deleita amb una sèrie d’historietes que ha publicat al llarg de la seva carrera de forma separada. No totes fan referència a la pau o la guerra. Els temes tractats van des de les seves experiències treballant en una biblioteca, fins al sexe, passant per la política o la dieta.

La part central del llibre, però, toca el tema antibel·licista amb 4 històries molt interessants. Les comento una per una:

Cuando las bombas buenas caen sobre la gente mala (1990): escrit i dibuixat just abans de la guerra del Golf, Sacco ens fa un repàs d’uns quants dels bombardejos protagonitzats per Gran Bretanya (1940-45 sobre Alemanya) i els Estats Units (Japó, 1944-45 i Lí­bia, 1986). Per fer-ho, utilitza cites històriques extretes dels diaris o bé de biografies dels protagonistes d’aquells bombardejos. Sempre des del bàndol que ataca. D’aquesta manera els atacants queden ‘retratats’ amb les seves pròpies paraules, deixant entreveure el cinisme i l’engany dels seus arguments.

Más mujeres, más niños, más deprisa (1990): Sacco empra aquest cop l’experiència de la seva mare, habitant de Malta, que fou bombardejada per italians i alemanys durant la II Guerra Mundial, per mostrar-nos el patiment de les ví­ctimes civils, especialment nens i dones. Sacco retrata la por, la mort, el dolor i, en general les dificultats per a esdevenir persones sota les bombes.

Cómo llegué a amar la guerra (1991): en aquesta ocasió Sacco ens explica com ell va viure personalment l’inici de la Guerra del Golf, el 1990. Comença la seva pròpia obsessió prèvia a l’inici de la guerra pel seu convenciment que la guerra era inevitable i la consciència del patiment que això provocarà. Posteriorment, amb la guerra ja iniciada, ens mostra com va quedar literalment enganxat davant la tele seguint totes les imatges i informacions que donava la CNN, absorbit i deprimit per la pròpia guerra però també, i contradictòriament, fins i tot fascinat pel que passava.

Epí­logo: en mi día libre (1991): Sacco ens convida a pensar sobre la possibilitat o no de viure tranquil·lament quan saps que estem en guerra. O que hi ha guerra al món. Aquesta historieta ens explica com Sacco, després d’una temporada intensa enllestint el seu treball sobre la Guerra del Golf, mira de distreure’s fent una mica de turisme per Berlí­n, mirant d’oblidar la guerra. Però sembla que no tot és tan fàcil…

Thanks! You've already liked this