Aniversari violent

regals_violents2

Dissabte passat vam anar a la festa d’aniversari d’un amic de la T. Feia 7 anys. Una festa beníssima en la qual ella i nosaltres ens ho vam passar molt bé. Llàstima dels regals que li van fer al festejat: el 60% joguines violentes (Bakugans, pistoles, personatges de lluita…).

Mai he estat un fanàtic en contra de la joguina violenta. De petit, reconec que també hi jugava. Però com més va, més m’emprenyen, em molesten i penso que no. Que no ajuden a educar en la pau.

Per una banda, hi ha qui diu que les joguines violentes ajuden als nens a ‘superar’ els mals de la violència. Com una mena de sort de sublimació. Que la quitxalla sap diferenciar entre la realitat i la ficció i que, justament, la ficció l’ajuda a superar la realitat. Però per l’altra també hi ha qui diu que el joc simbòlic ajuda a les criatures a entrar al món dels adults. L’imiten i d’aquesta manera en fan un tast que els prepara per a quan siguin adults.

La conclusió més segura que jo en trec és que les joguines que regalem als nostres fills reflecteixen força el món en què vivim. I que, per tant, trobar-me aquests regals en una festa d’aniversari  vol dir, sobretot, que el món dels adults accepta la violència com a normal, com necessària en darrera instància o, com a mínim, com a inevitable.

I com que a casa no acceptem la violència, ni la veiem necessària, ni útil, ni inevitable, ni bona, ni res de res… optem per fer fora la joguina violenta de casa nostra. Intentarem, així i en la mesura del que ens sigui possible, desnormalitzar la violència (perquè no serà habitual a l’hora de jugar), deslegitimar-la (perquè veuran que els adults no l’acceptem) i no aprendre-la (perquè n’evitarem el tast a través del joc).

PD – El Monopoly compta com a regal violent.

Thanks! You've already liked this