Agressivitat i Puyol, el futbolista

puyol

Ahir, en acabar la presentació dels Cartells per la Pau a l’Hospitalet de Llobregat, una assistent em va etzibar: “Això de la pau està molt bé, però al final, les persones portem a dins l’agressivitat i la violència, per tant, és inevitable”.

Separar els conceptes d’agressivitat i violència és important quan parlem d’educació per la pau. Però no és fàcil. Jo sempre em faig un garbuix quan miro de fer-ho entendre, i mai quedo content de l’explicació.

Però després, tornant amb el cotxe cap a casa i escoltant en Peter Murphy, se’m va ocórrer un exemple que potser podria ser eficaç. Assajo:

Penseu en en Carles Puyol, el defensa del Barça. Fa unes temporades, se l’admirava per, entre d’altres coses, ser un defensa molt segur, però que mai no feia faltes. Veient-lo jugar, és obvi que és un defensa agressiu, però gens violent. Cap davanter el vol com a adversari, però la por no ve de la possibilitat que els trenqui una cama.

Doncs això. Cal reconèixer la presència de l’agressivitat de les persones. Però aquesta es pot canalitzar cap a la violència (uuuuuh!), o bé transformar-la en energia per a fer coses més positives (plas, plas!).

S’entén?

Thanks! You've already liked this