Reflexions al voltant del segrest de les cooperants de MSF

Avui he vist una tuitada de Metges Sense Fronteres que m’ha agradat. Diu així: ‘MSF Reclama la pronta liberación de sus compañeras sin el uso de la fuerza http://t.co/iJuGU7dY’. A l’enllaç s’hi pot llegir el comunicat de Metges Sense Fronteres.

Conec la Mone, una de les dues cooperants segrestades, que és una antiga amiga de la meva dona. Tot i que feia temps que li havíem perdut la pista, ara estem afectats pel seu segrest i en seguim les notícies amb atenció i preocupació.

Després d’ensenyar les cartes, faig quatre reflexions:

1. L’ús de les la violència només empitjoraria les coses i posaria més en perill la vida de la Mone i la seva companya. MSF ho sap, i per això demana que no s’usin els militars per a l’alliberament. Em sumo a la seva demanda.

2. No es tracta de fer el debat de la feina de les ONG ara, en calent. No és hora de demagògies barates sobre l’ajut a emergències i la cooperació. Si cal fer el debat, esperem al final del segrest per parlar-ne amb calma i seriositat. Si més no, cal deixar tranquils els més afectats pel segrest i els qui treballen a hores d’ara per trobar solució a la situació.

3. Més enllà de si MSF fa bé o no la seva feina (a mi em consta que sí), el que és cert és que les emergències humanitàries que els seus cooperants miren de pal·liar no existirien si els nostres governants fessin bé la seva feina. Tenim un món que llença més aliments dels que necessita per acabar amb la fam i, que gasta en armament i exèrcits molt més del que caldria per assolir, per exemple, els Objectius del Mil·lenni. Si els nostres governants capgiressin les seves prioritats, de ben segur que no parlaríem ni de fam ni de segrestos.

4. Sempre m’ha meravellat la capacitat que tenim de mobilitzar cel i terra per salvar-ne un dels nostres, i m’ha indignat la passivitat que tenim per deixar-ne morir milions dels que no ho són. No som bombolles aillades. El món està interconnectat i el benestar dels altres afecta el nostre. Sempre ha estat així i aquesta situació ho demostra abastament.

Desitjo poder parlar de tot això aviat amb la Mone, i estic segur que estarà d’acord amb tots quatre punts.

Thanks! You've already liked this