5 reflexions al voltant de les revoltes àrabs

Arran dels darrers i encara no acabats esdevenimens als països àrabs m’han vingut al cap aquestes cinc reflexions:

1. Cap dictador és capaç de mantenir-se al poder amb l’opinió pública en contra. La feina a favor dels drets humans de moltes persones durant molts anys dins i fora d’aquests països dóna fruits. Quan i com aquesta feina es fa visible i esdevé determinant mai se sap. Però sense aquesta tasca, difícilment pot arribar l’hora de la revolució.

Llegiu a El Mundo: El pueblo echa a Mubarak

2. La noviolència és l’opcio més pràctica i efectiva. Suma esforços, crea complicitats, legitima les protestes. Ha quedat palès que qui té les armes i fa ús de la violència no necessàriament està més segur ni dura més en el poder. La guerra i la pau es juga, sobretot, en la ment i els cors de les persones.

A La Vanguardia: Un teórico de la resistencia inspira desde EE.UU. a rebeldes en países musulmanes

3. Les complicitats amb els règims no democràtics, al final, sempre queden al descobert. Es rebel·len els silencis i les hipocresies. Governs occidentals i indústria armamentista hauran de prendre nota a l’hora de fer negocis. L’opinió pública d’aquí ja està informada i està clarament posicionada al respecte.

A infobae.com: Europa vendió armas a Libia hasta último momento

4. En l’era de la informació democratitzada cap mentida es pot amagar per sempre. I si volem saber qui és qui en un conflicte, només cal que mirem qui foragita periodistes i qui els acull. Qui usa internet i qui el vol tancar. Qui creu en la veritat i qui la vol amagar.

A Ara.cat: Mubàrak manté el setge als mitjans de comunicació

5. Els mercats no són democràtes ni creuen en els Drets Humans. No deixa de ser significatiu que davant un procés de democratització de bona part del món, els mercats reaccionen amb desconfiança enlloc d’eufòria, i les borses baixen. Faríem bé de no permetre que els nostres governs es pleguin a les seves exigències amb tanta sol·licitud. Que es retalli l’estat del benestar al crit d'”hem d’aconseguir que els mercats tornin a confiar amb nosaltres” és lamentable.

A El País: La crisis egipcia lleva al petróleo sobre los 100 dólares dos años después

Thanks! You've already liked this