4 reflexions sobre els atacs a Líbia

Afegeixo al debat sobre la intervenció a Líbia quatre idees, seguint l’estel·la de les reflexions  d’en Jordi Armadans i als dubtes d’en Vicent Partal, entre d’altres:

Com sempre, ens han enganyat per poder començar l’atac, amagant la seva importància. Quan els nostres govern parlaven de fer una zona d’exclusió aèria, semblava que això no comportava pas bombardejar res ni ningú. Donava la impressió que era una cosa tècnica i, com a molt, que hi hauria avions militars patrullant el cel per a impedir bombardejos de part d’en Gadafi. Ara veiem que hi ha bombardejos, danys col·laterals, víctimes civils i destrucció en general.

Tot ha anat tant ràpid, que els ciutadans no estem reaccionant a temps. A diferència de la guerra d’Iraq, on convèncer la comunitat internacional va demanar molt temps al govern dels EUA, en aquest cas, tot ha anat molt ràpid. No ens n’hem adonat, i ja tenim el país en guerra de nou. Manifestacions com les d’anys enrere demanen mesos de preparació. Concentracions, aquest cap de setmana n’hi ha hagut tres per Japó, contra el racisme i en suport de la democratització dels països del Nord d’Àfrica. Diria que no tenim forces per a tanta feina ni som capaços de reaccionar sempre tant ràpidament. A més, cal informació que tampoc no tenim a temps.

– Ara que ja semblem ser en un punt sense retorn, demanen als pacifistes què hem de fer, quan fa anys que ho estem dient: control del comerç d’armes, reducció de la despesa militar, enfortiment de les NNUU, canvi del sistema energètic per no dependre del petroli, repartiment just de la riquesa, foment de la democràcia, etc. Si s’hagués fet tot això, la pregunta ‘i ara què fem?’ no hagués calgut ni plantejar-la. Els nostres governs porten anys atiant un foc que ara volen apagar afegint més llenya. Piròmans i bombers a l’hora.

– Malgrat tot, no s’han esgotat les vies noviolentes per sol·lucionar el problema. Quan hom vol començar una guerra, sempre presenta la mateixa pregunta tramposa: què t’estimes més, no fer res o fer ús de la violència? Doncs hi ha una tercera via: fer ús de la noviolència. I no és una afirmació feta des de la innocència, com ho demostra que fins ahir mateix no es van congelar comptes de Gadaffi, i el mateix dia de començar els atacs la Merkel demanava bloquejar el comerç de petroli amb Líbia. I com aquestes, n’hi ha moltíssimes més, i de més potents… però no hi ha voluntat política per a fer-ho.

 

 

Thanks! You've already liked this